Résumés
Résumé
Le catalan, langue régionale de France en situation de substitution avancée, s’inscrit dans un espace transfrontalier unissant la Catalogne Nord à la Communauté autonome de Catalogne (Espagne), dont la politique de normalisation linguistique apparaît comme un exemple de réussite qui pourrait contribuer à une revitalisation du catalan au nord des Pyrénées. L’objectif est d’évaluer l’influence de la Catalogne du sud comme agent dynamiseur du catalan dans la région, en nous appuyant sur une enquête qualitative réalisée auprès de catalanophones nord-catalans, issus des écoles immersives. Nous évoquerons le contexte historique et sociolinguistique pour montrer le rôle moteur de la Catalogne au sein des Pays catalans et plus encore vis-à-vis de la Catalogne Nord. Puis nous dégagerons, à travers l’analyse du discours des enquêtés, les effets positifs et les points d’achoppement qui se manifestent en Catalogne Nord dans sa relation avec la Catalogne au niveau de la langue. Finalement, nous montrerons que la Catalogne exerce une influence ambivalente et limitée en Catalogne Nord et que les perceptions et les pratiques linguistiques des Catalans du sud vis-à-vis des Nord-Catalans peuvent entraîner des représentations dévalorisantes et inhiber l’usage en catalan. De plus, la politique linguistique de l’État français et la permanence de la frontière physique et mentale contribuent à limiter la portée de l’influence que la Catalogne pourrait exercer.
Zusammenfassung
Katalanisch, eine Regionalsprache Frankreichs, die sich in einer Situation zunehmender Verdrängung und Ersetzung durch das Französische befindet, ist Teil eines grenzüberschreitenden Raums, der Nordkanalonien mit der Autonomen Gemeinschaft Katalonien (Spanien) verbindet, deren Politik der sprachlichen Normalisierung als Erfolgsbeispiel gilt und die zur Revitalisierung des Katalanischen nördlich der Pyrenäen beitragen könnte. Ziel ist es, den Einfluss Südkataloniens als Impulsgeber für das Katalanische zu bewerten, wobei wir uns auf eine qualitative Umfrage unter katalanischsprachigen Nordkatalanen stützen, die Immersionsschulen besucht haben. Zunächst wird auf den historischen und soziolinguistischen Kontext eingegangen, um die treibende Rolle Kataloniens innerhalb der katalanischen Länder (Països Catalans), insbesondere gegenüber Nordkatalonien aufzuzeigen. Anschliessend werden auf Basis der analysierten Aussagen der Befragten die positiven Auswirkungen sowie die Knackpunkte herausgearbeitet, die sich in Nordkatalonien in seiner Beziehung zu Katalonien auf sprachlicher Ebene zeigen. Schliesslich wird beobachtet, dass Katalonien einen ambivalenten und begrenzten Einfluss auf Nordkatalonien ausübt und dass die Sprachwahrnehmung und das Sprachverhalten der Südkatalanen gegenüber den Nordkatalanen zu abwertenden Einstellungen und zu Hemmungen hinischtlich des Gebrauchs des Katalanischen bei den Nordkatalanen führen können. Darüber hinaus tragen die Sprachpolitik des französischen Staates sowie die fortbestehende physische und mentale Grenze zwischen den beiden Regionen dazu bei, den Einfluss, den Katalonien ausüben könnte, einzuschränken.
Resum
El català, llengua regional de França en situació de substitució avançada, s’emmarca en un espai transfronterer que connecta la Catalunya del Nord amb la Comunitat Autònoma de Catalunya (Espanya), la política de normalització lingüística de la qual sembla un exemple de bon resultat que podria contribuir a una revitalització del català nord dels Pirineus. El nostre objectiu serà avaluar la naturalesa de la influència de la Catalunya del Sud com un agent dinamitzador del català. Ens basarem en una investigació qualitativa que hem dut a terme entre catalanoparlants del nord de Catalunya, provinents d’escoles immersives. En una primera part, esmentarem el context històric i sociolingüístic per tal de mostrar el paper motor de Catalunya dins dels Països Catalans i, més enllà, de Catalunya Nord. Desprès, extreurem a través de l’anàlisi del discurs dels enquestats els efectes positius i els punts de fricció que es manifesten a la Catalunya del Nord en la seva relació amb Catalunya en relació amb la llengua. Finalment, mostrarem que Catalunya exerceix una influència dual i limitada al nord de Catalunya i que les percepcions i les pràctiques lingüístiques dels catalans del sud respecte dels nord-catalans poden provocar representacions desvaloritzants i una inhibició de l’ús del català. A més, la política lingüística de l’estat francès, així com la permanència de la frontera física i mental contribueixen a limitar l’abast de la influència que Catalunya podria exercir.
Abstract
Catalan, a regional language of France in an advanced state of substitution, is part of a cross-border area linking Northern Catalonia to the Autonomous Community of Catalonia (Spain), whose language normalization policy appears to be a success story that could contribute to a revitalization of Catalan north of the Pyrenees. Our aim is to assess the nature of the influence of Southern Catalonia as a driving force for Catalan in the region, by drawing on a qualitative survey conducted among northern Catalan speakers who attended immersion schools. At first, we discuss the historical and sociolinguistic context in order to show the driving role of Catalonia within the Catalan Countries and even more so with regard to Northern Catalonia. We then analyze the respondents’ discourse to identify the positive effects and sticking points that arise in Northern Catalonia in its relationship with Catalonia in terms of language. Finally, we will show that Catalonia exerts an ambivalent and limited influence in Northern Catalonia, and that the linguistic perceptions and practices of southern Catalans towards northern Catalans can lead to devaluing representations and inhibit the use of Catalan. Furthermore, the language policy of the French state, as well as the permanence of the physical and mental border, contribute to limiting the scope of the influence that Catalonia could exert.
Parties annexes
Bibliographie
- Almarcha París, Míriam/Alà Baylac, 2012, « La langue des Pays catalans », Langues et cité. Bulletin de l’observatoire des pratiques linguistiques, 21, novembre, 2-3.
- Antón i Álvarez de CIienfuegos, María, 2023, « Prejudicis lingüístics de l’alumnat del sistema immersiu en català a la Catalunya del Nord », dans : Josep Marques Meseguer/Estel Aguilar Miro (dir.), (De)bat a bat, Perpignan : Presses universitaires de Perpignan. [https://doi.org/10.4000/books.pupvd.42037]
- Baylac Ferrer, Alà, 2012, « Sociolinguistique et enseignement en Catalogne Nord », Langues et cité, Bulletin de l’observatoire des pratiques linguistiques, 21, novembre, 5.
- Baylac Ferrer, Alà, 2016, « Les chiffres de 2015 », Le catalan en Catalogne Nord et dans les Pays Catalans, Perpignan : Presses universitaires de Perpignan. [https://doi.org/10.4000/books.pupvd.40085]
- Baylac Ferrer, Alà, 2019, « De la France catalane à la Catalogne Nord : (re)définitions et évolution du sentiment d’identité nationale du septentrion catalan », dans : Revue d’études littéraires du Canada atlantique, 113, 33-46.
- Berjoan, Nicolas, 2010, « ‘Nosaltres els Catalans del Nord’. Une histoire de l’identité roussillonnaise à l’âge des nations », Cercles. Revista d’historia cultural, 13, 61-80.
- Berjoan, Nicolas, 2019, La identitat del Rosselló. Pensar una Catalunya del Nord a l’edat dels estats-nacions… (1780/ 2000), Canet-en-Roussillon : Trabucaire.
- Blanchet, Philippe, 2021, « Faire des langues un patrimoine ? Enjeux et problèmes au regard des langues dites ‘régionales’ de France », dans : Stéphane Olivesi/Anne‑Claude Ambroise‑Rendu (dir.), Patrimoine et patrimonialisation. Les inventions du capital historique (XIXe et XXe siècles), Grenoble : Presses universitaires de Grenoble, 127-152.
- Boyer, Henri, 2024a, Pour un traitement interdisciplinaire des représentations et idéologies sociolinguistiques, Paris : L’Harmattan.
- Boyer, Henri, 2024b, Quarante ans de politique linguistique en Catalogne (1978-2007), Paris, L’Harmattan.
- Castex-Ey, Joan-Francesc, 2014, L’action du gouvernement catalan en Catalogne française (2000/2014). Une politique extérieure du dedans, Paris : Les Impliqués.
- Costa, James/Kevin Petit Cahille, 2021, « Revitalisation linguistique », Langage et société, 21 [Hors-série 1], 305-309. [https://doi.org/10.3917/ls.hs01.0306]
- Devilla, Lorenzo/Sara Federico/Marco Caria, 2024, « Diversité linguistique et revitalisation dans l’aire linguistique catalane : le cas de Perpignan (France) et de L’Alguer / Alghero (Italie) », Glottopol, 40. [http://journals.openedition.org/glottopol/4552] [https://doi.org/10.4000/glottopol.4552]
- Eloy, Jean-Michel, 2018, « Quelques enjeux descriptifs et théoriques de la problématique des langues transfrontalières », dans : Jean-Michel Eloy (dir.), De la France et d’au-delà : les langues régionales transfrontalières, Paris : L’Harmattan, 7-14.
- Ferrer i Gironès, Francesc, 1986, La persecució política de la lengua catalana, Barcelona : Edicions 62.
- Fishman, Joshua (1991), Reversing language shift. Theoretical and empirical foundations of assistance to threatened languages, Clevedon/Philadelphia/Adelaide : Multilingual Matters.
- Generalitat de Catalunya, 2004, Enquesta d’usos lingüístics a la Catalunya Nord 2004. Dades sintètiques. Barcelona : Generalitat de Catalunya.
- Generalitat de Catalunya, 2015, Coneixements i usos lingüístics a la Catalunya del Nord 2015. Principals resultats de l’Enquesta d’usos Lingüístics a la Catalunya del Nord (EULCN), Generalitat de Catalunya/Conseil général des Pyrénées-Orientales, IFCT. [https://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/dadesestudis/altres/arxius/EULCN_2015_principals_resultats.pdf]
- Generalitat de Catalunya, 2024, Informe de política lingüística 2022, Generalitat de Catalunya, Departament de cultura. [https://llengua.gencat.cat/ca/direccio_general_politica_linguistica/informe_de_politica_linguistica/]
- Iglésias, Narcís, 1998, La llengua del Rosselló, qüestió d’Estat. La integració lingüística del Rosselló a França (1659-1789), Vic/Girona : EUMO Editorial.
- Lagarde, Christian, 2002, « Le Sud contre le Nord, ou la fascination barcelonaise : vers une recatalanisation pragmatique ? », Lengas, Revue de sociolinguistique, 52, 161-180.
- Lagarde, Christian, 2006, « El ‘transfronterer’ i la (re)instauració de fronteres a l’espai català », dans : Eliseu Trenc (dir.), Els Pirineus, Catalunya i Andorra. Actes del tercer col.loqui internacional de l’AFC, Andorra 2004. Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 281-292.
- Lagarde, Christian, 2022, « Catalunya Nord, o dues lògiques territorials contraposades », Catalonia, 31, deuxième semestre. [http://journals.openedition.org/catalonia/3724] [https://doi.org/10.4000/catalonia.3724]
- Lavaud, Catherine, 2023, « Les Pyrénées-Orientales : un département toujours attractif malgré les difficultés sociales », INSEE analyses Occitanie, 138, septembre. [https://www.insee.fr/fr/statistiques/7657257#:~:text=%E2%82%AC%20par%20mois.-,De%20grandes%20difficult%C3%A9s%20d'acc%C3%A8s%20%C3%A0%20l'emploi,%2C3%20%25%20en%20France%20m%C3%A9tropolitaine].
- Marcet i Juncosa, Alicia, 2020, Abrégé d’histoire des terres catalanes du nord, Canet-en-Roussillon : Trabucaire.
- Marley, Dawn, 1995, Parler catalan à Perpignan, Paris : L’Harmattan.
- Panadès, Elsa, 2023, « Vétérinaire, kiné, dentiste... La ruée vers l’Espagne des étudiants français », France info, 8 octobre. [https://france3-regions.francetvinfo.fr/occitanie/pyrenees-orientales/perpignan/veterinaire-kine-dentiste-la-ruee-vers-l-espagne-des-etudiants-francais-2851772.html , consulté le 17/04/2025].
- Paquin, Stéphane, 2022, « Paradiplomatie fonctionnelle, identitaire et protodiplomatie en Catalogne : un cas unique », Catalonia, 31, deuxième semestre. [http://journals.openedition.org/catalonia/3343] [https://doi.org/10.4000/catalonia.3343]
- Peix, Rita, 2015, Enseignement du catalan et plurilinguisme. Ensenyament del catala i plurilingüisme, Perpignan : Presses universitaires de Perpignan. [https://doi.org/10.4000/books.pupvd.3623]
- Peytaví Deixona, Joan, 2007, « Quelle langue (ré)apprendre? Catalan standard, dialecte roussillonnais et enseignement en Catalogne du Nord ». dans : Chrystelle Burban/Christian Lagarde (dir.), L’école, instrument de sauvegarde des langues menacées ? Perpignan: Presses de l’Université de Perpignan, 149-165.
- Peytaví Deixona, Joan, 2016, El català al nord de Catalunya a principi del segle XXI. Perspectiva històríca del dialecte. Barcelona : Institut d’Estudis Catalans.
- PIMEC [Petita i mitjana empresa de Catalunya], 2024, L’ús habitual del català a les PIMES. Enquesta a socis de PIMEC 2024, Generalitat de Catalunya, Departament de política lingüística.
- Querol, Ernest, 2007, Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI. L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja, Illes Balears i Comunitat Valenciana, Barcelona : Generalitat de Catalunya.
- Rafanell, August, 2019, « Prefaci. Adreçat, sobretot, a sudistes », dans : Nicolas Berjoan, La identitat del Rosselló. Pensar una Catalunya del Nord a l’edat dels estats-nacions… (1780/2000), Canet-en-Roussillon, Trabucaire, 5-7.
- Ruiz i San Pascual, Francesc/Rosa Sanz i Ribelles/Jordi Solé i Camardons, 2001, Diccionari de sociolin-güística, Barcelona : Enciclopèdia catalana.
- Sibille, Jean, 2013, « La notion de langues de France. Son contenu et ses limites », dans : Georg Kremnitz (dir.), Histoire sociale des langues de France, Rennes : Presses universitaires de Rennes, 45-60.
- Viaut, Alain, 1996, « Normalisation linguistique et patrimoine », dans : Alain Viaut/Jean-Jacques Cheval, Langues d’Aquitaine, Bordeaux : Maison des Sciences de l’Homme d’Aquitaine, 41-70. [https://doi.org/10.4000/books.msha.14547]
[Tous les liens donnés ci-dessous étaient actifs le 1er novembre 2025]

